Les Senyeres de ValenciaLa Real Senyera, en una corona sobre fondo blau dalt de les barres del casal d'Arago, naix sobre el 1377. Naix com a un reconeiximent del Rei Pere el Cerimonios a un Regne, el del Valencia, que havia fet front a les intencions expansionistes de Castella en la coneguda Guerra de Castella o dels dos Peres. Abans d'ella s'usà en el nostre territori el senyal del rei d'Arago, encara no està clar si era una bandera en 2 o en 4 barres roges sobre fondo dorat. Nomes es deixà de gastar, canviant-la per una bandera quatribarrada, despres de la
Guerra Civil espanyola quan la real senyera es trobava seqüestrada en Madrit junt a les atres banderes dels “territorios conquistados”.
Per lo que fa a la senyera estrelada valenciana, que canvia la corona de la bandera nacional dels valencians per una estrela blanca, te un caracter merament reivindicatiu. Es el simbol d'aquells valencians que, conscients de la necessitat de mantindre viva la personalitat del nostre poble, lluitem dia a dia per un futur mes nostre, un futur mes valencià, on es respecte l'idioma
valencià, el mig ambient, les nostres tradicions i manifestacions culturals.
valencià, el mig ambient, les nostres tradicions i manifestacions culturals.
L'historia d'esta bandera nos porta als moments de l'inici del segle XX, a on, quan despres de la flama encesa per la renaixença valenciana i avivada per les propostes mes reivindicatives de Fausti Barbera, grups de valencians prenen consciencia de la necessitat de lluitar contra la repressio d'un estat centraliste, a favor de la recuperacio cultural de Valencia i a favor tambe d'un major poder de decisio del poble valencià.
Banderes Valencianes . . . . . . . . . . . . . . . Banderes NO Valencianes
.svg/800px-Flag_of_the_Land_of_Valencia_(official).svg.png)
.svg/380px-Senyera_d%27Esquerra_Valenciana_(1931).svg.png)
Hui, a pesar dels alvanços, continuem sent una nacio de segona i ningunejada en moltissimes ocasions per un estat central i per un govern autonomic que pensen mes en els propis interessos que pels del poble al que governen. Hui, a pesar de les millores, la nostra cultura no es mes que moneda de canvi politic dels partits estatals. Hui, i com tantes voltes, es fa necessari el flamejar de la senyera estrelada.
Un rei i un Regne. 800 anys del naiximent de Jaume I
Despres de l'any passat a on commemoravem el 300 aniversari de la destruccio de la nostra personalitat juridica independent de mans del primer Borbo, Felip d'Anjou; est any celebrem el 800 aniversari del naiximent del rei que nos donà eixa personalitat.
Un rei, Jaume I, que, primant els pactes ab els habitants d'este territori front als actes belics, es feu en el poder d'un regne al que poc despres li donaria una personalitat juridica propia. Este fet marcà de forma determinant la personalitat diferenciada del nostre poble front a qualsevol atra nacionalitat. De totes maneres tambe cal recordar que el Conqueridor no fon l'unic ni el primer
en concebre a Valencia com a un regne. Recents investigacions han portat a la llum unes monedes d'epoca visigoda (s. V) on ya apareix el terme Regne de Valencia, i no hem d'oblidar els regnes-taifa de Valencia d'epoca musulmana. Aixina i tot Jaume I es un rei crucial per a nosatres, puix ell posà unes pautes (Furs, pesos, monedes, ...) que donaren peu a
una conscienciacio plasmada en el nostre Segle d'Or (s. XV) i nomes tallada parcial i temporalment ab l'odi repressiu i sanguinari de Felip de Borbo despres de vencer en Almansa aquell 25 d'abril de 1707.
